La Quilha deth haro tanca les festes de Les

Quilha deth haro

Fins al 29 de juny, festivitat de Sant Pere, el poble de Les celebra les seves festes locals, que es van iniciar el passat divendres amb la Crèma deth Haro. Durant aquests dies han tingut lloc balls i àpats populars, danses tradicionals oferides per Es Corbilhonets de Les, la romeria del dissabte a la capella de Sant Blai, una cantada de havaneres i un concert de la Corau Quate Sons a l’església de Les, entre d’altres actes.

Així mateix, s’han celebrat diversos esdeveniments esportius com un torneig de futbol sala i sortides de rafting per als més petits. Avui dimarts té lloc una jornada muntanyenca per a joves amb vies ferrates, parc d’aventura i cursa d’orientació, organitzada per l’empresa de turisme actiu, Deportur.

Plantada del nou haro

13466419_1022686081142287_4867913863373344766_nAmb la Quilha deth haro, cerimònia en la que es planta el nou haro que presidirà la plaça major durant tot l’any, les festes arriben a la seva fi.  La “quilha” es realitza de manera manual, amb la mateixa tècnica que feia servir l’home primitiu per aixecar els menhirs: s’alça des del terra amb l’ajuda de cordes lligades al tronc, escales i barres de fusta i ferro i, a base de força i d’anar apuntalant-lo, es van guanyant graus d’alçada fins que finalment es planta i es clava.

Tota la cerimònia està impregnada de simbolisme. L’haro es planta invertit a com va créixer, amb les arrels mirant al cel, tot implorant l’atracció de les forces divines cap a la terra. Així mateix, les parelles recent casades de la localitat coronen el nou haro amb ofrenes de flors: una corona, un ram i una creu, totes ells símbol de la fecunditat i  fertilitat, que són col·locades al capdamunt de l’haro pels joves que pugen a deslligar les cordes.

Vies ferrates de la Val d’Aran, desafiaments extrems en entorns segurs

via-ferrata-large

Una via ferrata és un itinerari esportiu traçat en un massís rocós equipat amb cable, grapes, esglaons i diferents elements destinats a facilitar la seguretat. Es tracta d’un recorregut aeri i en ocasions atlètic. Per a utilitzar aquestes instal·lacions cal estar preparat física i tècnicament i seguir les normes d’ús.

A la Val d’Aran existeixen tres vies ferrates amb diferents recorreguts i nivells de dificultat: Via Ferrata de Les, Via Ferrata Poi d’Unha i Via ferrata de Cledes de Les, aquesta darrera acabada d’inaugurar aquesta temporada.

Equipament

Per a accedir a una Via ferrata és obligatori l’ús de casc, arnés, cap d’anclatge homologat amb dissipador per a vies ferrates i guants.

A més, és recomanable portar botes de trekking i motxilla amb aigua, mòvil, farmaciola, llanterna frontal, etc.

Recomanacions

Cal tenir en compte les condicions de la muntanya abans de començar l’escalada.

Cal disposar d’una assegurança que cobreixi els danys propis i els que es pguin causar a tercers.

És recomanable realitzar algun curs de formació en tècniques de progressió i seguretat en vies ferrates.

Contractar els serveis d’un guia de muntanya titulat en escalada o alta muntanya (Tècnic esportiu o tècnic esportiu superior) permet descobrir el plaer de la verticalitat amb tota seguretat.

Via Ferrata de Les

cartelleres_planol 1.inddItinerari

Està ubicada al terme municipal de Les (darrera el càmping Cauarca). S’accedeix a través del sender que surt a la dreta, passats uns 100 metres després de l’entrada del càmping. La tornada al poble de Les es pot fer pel camí de Soberpèra, o pel camí dera Carraspa. Ambdós han estat recuperats especialment per facilitar l’accés.

La longitud total de la instal·lació és de 450 metres, dividits en dos itineraris: l’inferior només per a experts i el superior per a tots els públics. El recorregut inclou també un pont tibetà d’11 metres, amb una caiguda de 200 metres. El temps total aproximat per realitzar l’itinerari complet és d’unes 3 hores.

Tot i que la Via Ferrata és de lliure accés, és obligatori portar material especial de seguretat (casc i cab d’anclatge doble de ferrata), així com tenir una certa tècnica, fet pel qual és tracta d’una activitat idònia per realitzar-la acompanyats d’un guia.

Dades

Desnivell:

150 metres de via ferrata

Recorregut: 450 metres

Temps d’ascensió:

3 hores

Temps de descens: 1 hora

Dificultat primer ressalt:

mig-difícil

Via Ferrata Torre de Cledes

Itinerari

cartell_cledes.indd

La primera part supera l’espectacular Torre de Cledes i condueix fins la gran terrassa, nivell d’iniciació, de 35 metres de recorregut fins al pont. A continuació s’accedeix al tram de la torre vertical, amb abundants grapes i molt aeri pel caient de la torre, i es fa travessia per arribar al pont tibetà de 8 metres. El pont, amb una petita plataforma metàl·lica a ambdós costats per a major comoditat, condueix a un mur vertical i una vira equipada cap a la dreta i després, d’un petit descens, s’ascendeix per un bonic mur fins a un gran repeu de 40 metres de recorregut.

De la gran terrassa, queda superar un mur vertical de 42 metros amb variats passos verticals, i una rampa final equipada amb línia de vida fins al cim del mirador.

Descens: Des del mirador direcció sud es veu una línia de vida que condueix al camí marcat de descens

Dades

Desnivell: 80 metres de via ferrata.

Aproximació: 2 minuts

Recorregut: 125 metres

Horari de la VF: de 30 minuts a 1 hora.

Orientació: Sud Oest

Descens: 10 minuts.

Nivell: Iniciació. K2 nens a partir de 110 cms d’alçada.

Via Ferrata del Poi d’Unha

Itinerari

Poi d'Unha

La Via Ferrata del Poi d’Unha té un recorregut de 800 metres i un desnivell total proper als 500 metres, de manera que se situa com una de les vies ferrates més llargues d’Espanya. Entre les característiques principals d’aquesta instal·lació destaquen diversos ponts tibetans i la col·locació d’una escala en forma d’espiral que la fa més atractiva.

La Vía Ferrata es composa de 3 trams:

  • Primer tram: Prop de 150 metres de longitud, dirigit principalment als debutants en aquesta activitat, especialment nens.
  • Segon tram: Hi trobem una vertical i una escala de cable. Aquesta darrera es pot evitar a través d’una variant. Aquest també compta amb un pont tibetà de 20 metres de longitud que també es pot evitar.
  • Tercer tram: Disposa d’una autèntica paret amb plaques i una caiguda d’una vintena de metres.

L’aproximació i el descens estan senyalitzats de color taronja i les escapatòries de color blau.

El Poi d’Unha es troba a 2.221 metros d’altitud. Des del cim es poden veure els pics de la Maladeta i de l’Aneto.

Dades

Recorregut: 775 metres

Desnivell: 500 metres

Orientació: Sud

Aproximació: 25 minuts

Duraci sports d’s oi d’Unha 2.224 msn.ics en aquesta activitat, especialment nens. cap a la dreta, i despro a pequeños y mayores con ó: 3 a 4 hores

Descens: 1hora

Dificultat:

Primer tram: iniciació

Segon tram: difícil

Tercer tram: difícil

Parking Unha. 1350 msnm, cota fin de la ferrata 1950 msnm. Cima Poi d’Unha 2.224 msn.

Informació i reserves:

Camins del Pirineu

Deportur

 

Les y Arties celebran la declaración de las Hèstes Der Huec del Pirineo como patrimonio inmaterial de la Unesco

E_19770bEl comité intergubernamental de la Unesco ha declarado las fallas del Pirineo como Patrimonio Inmaterial de la Humanidad. Esta catalogación contempla las 63 fiestas del fuego que se celebran durante el solsticio de verano en los Pirineos, entre las cuales se incluyen La crèma deth Haro de Les i la crèma deth Taro d’Arties.

La candidatura se ha llevado a cabo a través del gobierno de Andorra con la participación de diversos territorios dentro del estado español: Alt Urgell, Pallars Jussà, Pallars Subirà, Ribagorça, Ribagorza aragonesa o Sobrarbe y Aran y de Françia, el Cominges. “Hay que agradecer al gobierno de Andorra su voluntad de llevar adelante este proyecto de la declaración y que nos haya ofrecido participar en él”, ha declarado Jep Montoya, miembro del Departament de Cultura i Patrimoni del Consèlh Generau d’Aran i redactor de los expedientes de Les i Arties. “ha sido un expediente modélico que ha contado con la participación de tres estados con una absoluta coordinación”.

La conselhèra de Turisme i Desenvolupament Econòmic d’Aran, Anna Díaz Morelló, recuerda que “se trata de dos fiestas muy antiguas y arraigadas en la Val d’Aran. Antiguamente se celebraban en todos los pueblos pero solo Les y Artíes las han mantenido. Es una tradición muy entrañable y popular donde se implican todos los vecinos del pueblo y también los visitantes que se encuentran en la Val d’Aran por esas fechas. Desde el Consèlh hemos decidido volcarnos en la difusión de nuestras fiestas tradicionales, ya que hemos constatado que son un gran atractivo cultural que aquellos que las conocen no se quieren perder”.

Origen y desarrollo del ritual

Desde tiempos ancestrales, cuando llegaba el solsticio de verano, se celebraban en el Pirineo cuatro ritos muy extendidos: el del fuego purificador a través de los haros i de las halhes; el de tomar el rocío, el agua de esta noche, especial por sus virtudes milagrosas; el de recoger las plantas que han recibido el rocío y que adquieren también propiedades curativas, y el de jugar al escondite, en una noche en que la mujer se igualaba al hombre y lo tenía todo permitido.

El rito del fuego, que tiene sus inicios en la ceremonia pagana que se realizaba en honor al Dios Sol, -denominado Abelio en la Val d’Aran y en Cominges- con el tiempo se incorporó a la tradición cristiana y en algunas localidades se ha mantenido hasta nuestros días. Consiste en la quema de las fallas durante la noche más corta del año y con el fuego se escenifica este cambio de ciclo en el año solar, cuando comienza el declive del día. En Les y en Arties, las fallas se llaman haros o taros y son árboles de 12 m de altura.

Con este rito se perseguía la purificación, la quema de los malos espíritus –que en la Val d’Aran llamamos “erulets”- y de todo aquello que trae la desgracia y la enfermedad a humanos y animales. A continuación se llevaba una parte del carbón y las cenizas a las casas y a las cuadras para evitarles el mal, y otra parte a los huertos y campos para pedir buena cosecha.

Imágenes de las fiestas en este vídeo.

La crèma deth Haro de Les

HESTES DE LES 2007 (117)Tiene lugar el 23 de junio, festividad de San Juan y supone el inicio de las fiestas patronales de la localidad. Durante la velada se quema un tronco de abeto, el haro.

El escenario del ritual es la Plaça deth Haro, donde, sobre las 10 de la noche llega la procesión al ritmo de las danzas tradicionales de Es Corbilhuèrs de Les. Tras la bendición y encendido del haro por parte del sacerdote del pueblo, se le prende fuego, se le prende fuego y se procede a la quema de les halhes, una especie de antorchas fabricadas con corteza de cerezo que se hacen girar describiendo círculos y simulando la lucha para purificar y quemar los malos espíritus. La ceremonia finaliza con un baile alrededor del haro encendido, mientras en la plaza se sirve el “vin caud”, vino caliente con azúcar, ron y fruta que se toma junto a la tradicional coca de Sant Joan.

Unos días más tarde, el 29 de junio, festividad de San Pedro, tiene lugar la “Quilha deth haro”, es decir, la plantada del nuevo Haro. Los recién casados tienen el honor de distinguirlo con una corona de flores, como rito para pedir fecundidad. Este árbol preside la plaza vieja de Les durante un año, hasta la próxima noche de San Juan.

Asimismo, el segundo sábado de mayo el pueblo celebra la “xasclada” momento mágico en que se le clavan las cuñas al árbol y se convierte en sagrado. Cabe señalar que el levantamiento del haro se lleva a cabo con la misma técnica que usaba el hombre primitivo para enderezar los menhires: se levanta desde el suelo y a base de fuerza y de ir apuntalándolo se van ganando grados de altura hasta que finalmente se planta y se clava.

La crèma deth Taro d’Arties.

Por San Juan se celebra también en Artíes la llegada del solsticio de verano con la quema de un tronco de abeto, coincidiendo con el inicio de las fiestas mayores de la localidad. Esta celebración marcaba también el momento en que los ganaderos comenzaban a subir a los animales a los pastos más altos de las montañas.

Un mes antes de la fiesta, una expedición de hombres del pueblo sale a buscar el taro, lo cargan hacia el pueblo y lo preparan para su quema. Llegado el día, se le prende fuego y se arrastra por calles y plazas de Arties, acompañado de música y de los vítores de los asistentes, en un recorrido hasta altas horas de la madrugada y que acaba delante de la casa del alcalde, donde se deja totalmente carbonizado. Según la tradición, las cenizas del taro protegen, purifican y fertilizan, por lo que al esparcirlas por todo el pueblo alejan a los malos espíritus.

Actos en Les con motivo de la declaración

Para celebrar la nominación, en el pueblo de Les se han organizado un conjunto de actos que pretenden también dar difusión a la candidatura.

Miércoles 2

19:30 Repique de campanas en la iglesia de Les

19:45 Proyección audiovisual en la Plaça der Haro del tráiler de la presentación de la candidatura y del momento de la nominación como Patrimonio Inmaterial de la Unesco

20:00 Crema de Halhes y bailes populares de los Corbilhuèrs de Les. Himno nacional “Montanhes Araneses”

image00320:30 Vin Caud y chocolatada

Del 5 al 8 de diciembre

Exposición gráfica Hèstes deth Huec en el hall del ayuntamiento de Les

Lunes 7

18.00 Proyección audiovisual del tráiler de la presentación de la candidatura y del momento de la nominación como Patrimonio Inmaterial de la Unesco

Conferencia explicativa de la candidatura como Patrimonio Inmaterial de la Unesco

Homenatge als esportistes aranesos Aymar Navarro i Nacho Sacau

Aymar_canal Les_1

L’ajuntament de Les celebrarà aquest dissabte 7 de novembre a les 20h a la Sala d’Actes, un homenatge als esportistes Aymar Navarro i Nacho Sacau, veïns de la localitat, en reconeixement als mèrits esportius aconseguits.

Aymar Navarro, que competeix al Freeride Wolrd Tour, està considerat el millor freerider professional espanyol i un dels millors a nivell europeu. Durant la seva pre-temporada a Sudamérica el passat estiu es va convertir en el primer a realitzar el descens verge proper a l’estació d’esquí de “Las Leñas” als Andes, una baixada molt tècnica de difícil i remot accés. Després d’aconseguir-ho, l’esportista aranès i el seu company americà, van batejar el descens com: “Canal de Les”, en honor al seu poble natal.

L’alpinista no-professional Nacho Sacau Va culminar aquest estiu el cim del Nun de 7135m (Índia) juntament amb un grup reduït d’alpinistes. Intrèpid aventurer i esportista, destaca per la seva polivalència i sobreto per ser in dels màxims coneixedors de les vies d’escalada en roca i gel de la Val d’Aran. Col·labora amb l’Ajuntament de Les equipant i revisant les instal·lacions d’escalada, barranquisme i vies ferrates del municipi.

El canal de Les

El passat mes de juliol Aymar Navarro Combalié es va llençar a descobrir noves rutes als Andes Argentins, prop de la ciutat de Mendoza, un dels llocs preferits dels freeriders degut a la seva magnitud.

Després d’un període de d’investigació d’aquest desconegut i perillós lloc, juntament amb els seu company americà, Dorian Densmore, va obrir la nova ruta batejada com el Canal de Les. Segons les seves pròpies declaracions a The North Face “No ha estat fàcil. Hi va haver moments tensos i de por també ja que, el pendent és un constant de 55º-60º fins que acaba”.

Aymar competeix al més alt nivell i ha aconseguit resultats entre els 10 primers classificats de la màxima competició de la Freeride World Tour.

El vicesindic d’Aran y conselhèr de Esports, Luís Carlos Medina, ha assenyat que “Aymar s’està consolidant com un dels millors riders del panorama internacional i és un orgull que porti el territori de la Val d’Aran com a estandart”.