Tipus: Església
Segles: XIII-XV, XVIII
Estil arquitectònic: Romànic – Gòtic – Renaixentista
Població: Vielha
Municipi: Vielha e Mijaran
La primera cosa que crida l’atenció del visitant quan contempla l’exterior de l’església de Sant Miquèu és la imponent torre campanar (segle XVI), assentada sobre una portalada en nàrtex; observem la mateixa resolució arquitectònica a l’església de Sant Martin de Gausac.
La portalada, datada en el salt dels segles XIII i XIV, representa un fidel testimoni de l’evolució artística del llenguatge romànic cap a les primeres formes gòtiques (trobem el mateix referent a la portalada de l’església de Sant Estèue de Betrén); s’estructura a partir de cinc arcs en degradació en els qual s’escenifiquen diferents passatges bíblics, a partir d’elements escultòrics antropomòrfics.
Abans d’entrar a l’església, prestarem atenció a l’antic timpà que decorava la portalada original romànica i que actualment es conserva encastat al mur de ponent vora la porta d’entrada; hi veurem la típica representació de Crist Crucificat romànic, vestit amb túnica fins als genolls, en posició frontal i plana.
Una vegada dintre l’edifici religiós, hi destaca la pica baptismal, amb una iconografia de motius vegetals esculpida en relleu, molt comuna a les piques araneses del segle XIII.
Al fons de la nau, sobresurt el retaule que decora l’absis central, d’execució gòtica i atribuït al Mestre de Vielha. Però, sens dubte, la peça més emblemàtica que guarda l’església de Sant Miquèu és una talla romànica de Crist que formava part d’un conjunt escultòric, més ampli, producte de l’època més madura del taller d’Erill la Vall, i que representa una de les peces més paradigmàtiques de l’escultura romànica del segle XII.
