Tipus: Església
Segles: XIII, XIV
Estil arquitectònic: Romànic – Gòtic
Població: Betren
Municipi: Vielha e Mijaran
Les primeres referències històriques de l’església de Sant Estèue de Betrén daten del segle XIV, just en els preludis de l’art gòtic, com ho demostra la convivència dels estils romànic i gòtic en la configuració arquitectònica i escultòrica del temple. L’espai absidal i la portalada de Sant Estèue són els dos àmbits on més s’evidencia aquesta transició del discurs romànic cap al gòtic. La capçalera de l’església es configura a partir de tres absis poligonals, de cinc cares el central i de tres els laterals, en les quals es troben les respectives finestres que van alternant els arcs de mig punt amb els ogivals; per damunt de l‘absis central s’obre una finestra de clara vocació gòtica que es manté flanquejada, en canvi, per dues finestres espitlleres de tradició romànica.
La portalada d’accés, un dels referents artístics de l’església, sobre al mur del nord i, al seu moment, va representar una nova concepció de portalada; estilísticament, suposa un avenç del llenguatge narratiu i naturalista de l’escultura gòtica; tant és així que, als arcs en degradació de la portalada, podem «llegir» l’episodi bíblic del Judici Final amb la representació dels condemnats contrapo-sats als escollits; presideix l’escena, al capdamunt, la Verge amb el Nen a la falda.
A la part superior del mur de ponent, hi ha un campanar d’espadanya de dos pisos; a l’interior de l’església es conserva una pica d’aigua beneita que podríem datar a l’entorn dels segles XVI-XVII i que és sostinguda per una columna de base romànica.
