L’església parroquial data de 1806 i va ser construïda sobre una altra de més petita anterior.
A la porta de migdia hi ha una llosa d’un antic sarcòfag del segle XV que pertanyia al Castell Lleó. Sobre l’església s’aixeca una campanar de torre quadrada.
És d’una sola nau, volta d’aresta i presbiteri de 3 arcs de mig punt, amb pilars de base circular a l’interior.
L’església de Sant Andrèu de Casau és un exemplar arquitectònic que posa de manifest una de les característiques pròpies del patrimoni eclesiàstic aranès: la simultaneïtat de diferents estils artístics en un mateix edifici. La pica baptismal representa un magnífic exemplar d’iconografia romànica amb un contingut figuratiu i simbòlic acusat; a la superfície exterior del vas hi ha narrat el discurs cristià que, entre altres, es val de la simbologia dels peixos per parlar-nos de la regeneració i la immortalitat de l’ànima a través del sagrament del baptisme.
Un altre component d’origen romànic de l’església de Sant Andrèu és el Crist esculpit que trobem encastat a la part superior de la portalada d’entrada.
I, del llegat romànic de l’església de Casau, acabarem destacant en un lloc de privilegi l’escultura en talla de fusta representant la Verge Maria amb el Nen a la falda; gràcies a una recent restauració de la peça se n’ha pogut recuperar ín-tegrament la policromia original.
La resta de l’edifici religiós incorpora elements de diferents procedències històriques; hi trobem la portalada d’accés de configuració gòtica (segle XVI); la torre del campanar, erigida –com la major part dels campanars aranesos– durant el segle XVIII; i, sobretot, una magnífica col·lecció escultòrica que inclou exem-plars esplèndids d’imatgeria religiosa dels segles XVII i XVIII
L’església de Sant Tomàs té una sola nau, petita i coberta amb volta de fusta, molt reformada però amb el primitiu absis romànic semicircular.
Hi ha una pica baptismal renaixentista sostinguda per un pedestal romànic, un notable Crist romànic dels segles XII-XVIII.
Prop del portal del campanar hi ha encastada una interessant làpida sepulcral d’època paleocristiana de marbre blanc amb un bell monograma de Crist.
D’aquesta parròquia se’n conserva una part al Musèu dera Val d’Aran
La vila de Bossòst, una població de les més dinàmiques i coloristes del Baish Aran, acull un magnífic exemplar d’arquitectura romànica aranesa com és l’església d’Era Mair de Diu dera Purificacion. La trobarem próxima al gran boulevard que travessa la població, enfilada en direcció cap al barri antic del Cap dera Vila.
El primer que sorpren de la seva magnífica arquitectura és la seva unitat estilística que la converteix en un fidedigne document visual de l’arquitectura romànica desenvolupada en el transcurs del segle XII. Es així que Era Mair de Diu dera Purificacion esdevé un compendi dels principals atributs de la rpoducció artística del Romànic, amb la seva planta basilical composada per tres naus construïdes en volta de canó i sostingudes sobre pilars circulars; el seu capçament amb tres absis profusament decorats amb elements escultòrics de procedència lombarda; la seva torre campanar adosada a l’extrem de nordest configurat a partir de lesenes, finestres d’esqueixada i geminades i arcuacions lombardes, i, les seves dues portades amb timpà cada una d’elles d’una gran riquesa iconogràfica i estructurades a partir d’una successió d’arcs en degradació.
Si ens endinsem a l’interior de l’església constatarem el disseny estructural de l’arquitectura romànica d’Era Mair de Diu dera Purificacion, amb les quatre arcades que separen les naus i els pilars circulars que les soporten, tots ells fets de pedra treballada i escairada, i coronats per impostes llises. Un detall que no ens ha de passar desapercebut és el testimoni d’un fragment de pintura mural ubicat a l’absis central, on s’intueix la representació de l’escena de l’Epifania; la datació d’aquestes pintures es situa entre les darreries del segle XIII i inicis del XIV.
Les primeres referències històriques de l’església de Sant Estèue de Betrén daten del segle XIV, just en els preludis de l’art gòtic, com ho demostra la convivència dels estils romànic i gòtic en la configuració arquitectònica i escultòrica del temple. L’espai absidal i la portalada de Sant Estèue són els dos àmbits on més s’evidencia aquesta transició del discurs romànic cap al gòtic. La capçalera de l’església es configura a partir de tres absis poligonals, de cinc cares el central i de tres els laterals, en les quals es troben les respectives finestres que van alternant els arcs de mig punt amb els ogivals; per damunt de l‘absis central s’obre una finestra de clara vocació gòtica que es manté flanquejada, en canvi, per dues finestres espitlleres de tradició romànica.
La portalada d’accés, un dels referents artístics de l’església, sobre al mur del nord i, al seu moment, va representar una nova concepció de portalada; estilísticament, suposa un avenç del llenguatge narratiu i naturalista de l’escultura gòtica; tant és així que, als arcs en degradació de la portalada, podem «llegir» l’episodi bíblic del Judici Final amb la representació dels condemnats contrapo-sats als escollits; presideix l’escena, al capdamunt, la Verge amb el Nen a la falda.
A la part superior del mur de ponent, hi ha un campanar d’espadanya de dos pisos; a l’interior de l’església es conserva una pica d’aigua beneita que podríem datar a l’entorn dels segles XVI-XVII i que és sostinguda per una columna de base romànica.
L’església de Sant Pèir de Betlan disposa d’una sola nau de volta de canó, rematada a llevant per un gran absis i flanquejada a ponent per una torre campanar. La recent restauració de l’edifici n’ha possibilitat la lectura històrica a través de la seqüència constructiva, desenvolupada principalment en dos períodes: segles XII i XIII (planta, murs perifèrics, absis, pica baptismal, Verge de les Neus) i segles XVI i XVIII (capelles, pintures murals, talles religioses, campanar).
Els orígens romànics de l’església de Sant Pèir es poden observar també en la decoració exterior de l’absis, en la configuració en planta de l’edifici i, so-bretot, en la pica baptismal del segle XIII; en la producció escultòrica cal destacar la talla religiosa dedicada a la Verge de les Neus.
En la fase compresa entre els segles XVI i XVIII, l’església experimenta grans transformacions que s’evidencien en el realçament de la nau, la conse-güent incorporació dels arcs torals i la construcció de les capelles laterals; la da-tació de les pintures murals se situa entre els segles XVI i XVII. Per últim, desta-car les tres talles religioses d’execució barroca, que pertanyen al segle XVIII.
L’església és de construcció romànica, del segle XII, encara que en resten pocs vestigis.
És de planta rectangular amb una sola nau amb volta de mig punt amb naus laterals afegides en el segle XVI, de tres trams amb arcs formers i torals. Conserva una creu processional. El campanar és una torre quadrada amb coberta punxeguda de pissarra.
Aquesta església dedicada a Sant Ròc és molt popular a la Vall. És d’origen romànic i molt petita.
El campanar de la parròquia és de torre quadrada amb una cobertura punxeguda de pissarra.
Té una nau dividida en tres trams per arcs torals que sotenen una volta apuntada. En el segle XIV se li afegiren 2 capelles laterals i per aquest motiu va prendre forma de creu grega.
Conserva una pila baptismal i una per l’aigua beneita romàniques, així com algunes escultures del segle XVII policromades.
L’església parroquial és dedicada a Sant Pèir ad Víncula. És un edifici de construcció moderna, de començament del segle XVIII.
La dovella porta renaixentista, un dels elements a destacar, duu la data de 1709.
Té una nau coberta amb volta de canó i presbiteri quadrat. A l’esquerra de la porta d’entrada hi ha encastat el fragment d’una estela cinnerària romana amb marbre, amb tres busts sota arcades.
La parròquia de Sant Feliu és de línies primitives romàniques amb diverses reformes i eixamplament en el 1524.
La porta de ponent està formada per tres arquivoltes en degradació, emmarcades a l’exterior per un guardapols amb motllura escacada. El campanar, exmpt, és de torre de base quadrada i coberta piramidal.
Té una nau que havia tingut volta de canó, amb dues capelles per banda, es conserven els arcs formers. L’ara de l’altar és un antic bloc de pedra decorat preromànica i en una capella del presbiteri es venera una imatge renaixentista de la Mare de Déu.
