Santa Eulària d’Unha

Tipus: Església
Segles: XII, XVI, XVIII
Estil arquitectònic: Romànic – Gòtic – Renaixentista
Població: Unha
Municipi: Naut Aran

Santa Eulària d’Unha és una església d’origen romànic, fidel a la configuració arquitectònica d’aquella època, amb planta basilical de tres naus, la central amb volta de mig punt i les laterals, de quart d’esfera; a llevant, s’erigeixen tres absis decorats al gust llombard; finalment, a l’angle NO, l’afegit d’una torre campanar del segle XVIII.
Per començar, l’església d’Unha és l’única de la Val d’Aran que conserva les seves pintures mural romàniques, localitzades a la semiesfera de l’absis central. Aquestes pintures mostren fragmentàriament allò que devia haver estat el Pantocràtor (del qual es conserva la cara) situat dintre la màndorla i rodejat pel Tetramorf.
La presència de pintura mural no s’acaba aquí; fa poc, s’han descobert i restaurat unes pintures del segle XVI en les quals, a partir de la seqüència d’enquadraments escènics, es desenvolupen els episodis bíblics de l’oració de Jesús a l’hort de Getsemaní, el petó de Judes, la flagel·lació, Ponç Pilat rentant-se les mans, el camí del Calvari, la Crucifixió i el Judici Final amb Crist Glorificat.
El llegat romànic de l’església de Santa Euràlia també es posa de manifest a través de la presència de les piques baptismals. Una de les dues que conserva representa una pica baptismal per immersió i hi ha la possibilitat que fos un sarcòfag reaprofitat. L’altra pica baptismal, amb vas i peu de suport, reprodueix el mateix arcaisme i motius de decoració.

9 gener, 2015 0

Santa Maria de Cap d’Aran de Tredòs

Tipus: Església
Segles: XI, XIII
Estil arquitectònic: Romànic
Població: Tredòs
Municipi: Naut Aran

La configuració arquitectònica de l’església de Cap d’Aran respon al cànon de l’arquitectura romànica, és a dir, edifici de planta basilical de tres naus de volta de canó encapçalat per tres absis; arran de l’última restauració del temple, se n’han posat de manifest les diferents etapes constructives. De fet, s’intueixen com a mínim dos ensorraments de la coberta. Un altre detall que evidencia aquesta successió de col·lapses estructurals és el reaprofitament continu de materials constructius que es pot observar en certs àmbits com poden ser el de les finestres, portalada i absis.
L’església de Santa Maria de Cap d’Aran de Tredòs té dues característiques insòlites respecte a la resta del patrimoni eclesiàstic de la Val d’Aran: la presència d’una cripta sota l’altar i l’emplaçament de la torre del campanar apartada del cos de l’edifici religiós. La cripta consta de dos espais: un de rectangular i un altre de semicircular, separats per un arc de mig punt adovellat. Quant al campa-nar, encara conserva l’arrencada del que possiblement era el campanar original romànic. La resta del cos de l‘edifici pertany a afegits d’èpoques posteriors.
Citar, per últim, que l’església de Cap d’Aran disposava d’unes pintures murals romàniques que s’atribuïen al cercle del Mestre de Pedret, en el transcurs dels segles XI i XII. Aquestes pintures van ser arrencades i transportades fora de la Val d’Aran; actualment, es poden veure al museu The Cloisters de Nova York.

9 gener, 2015 0

Sant Andrèu de Salardú

Tipus: Església
Segles: XII, XIII, XV
Estil arquitectònic: Romànic – Gòtic – Renaixentista
Població: Salardú
Municipi: Naut Aran

L’església de Sant Andrèu ens rep amb una imatge arquitectònica exterior pròpia del Romànic tardà, aproximadament del segle XIII; això ens porta a una configuració en planta de tipus basilical, amb l’encapçalament de tres absis i portada exempta de timpà. A l’angle SW hi ha adosada una torre campanar del segle XV, que conserva a la planta baixa un espai habitable estructurat en cúpula i nervadures.
El perímetre exterior de l’església ofereix un ric treball escultòric en forma de permòdols. La portada, concebuda en cinc arcs en degradació aixoplugats per un guardapols, presenta una decoració composta principalment per motius vegetals; damunt la clau de l’arc en guardapols hi ha encastat un crismó.
A l’interior, ens sorprendrà una elegant estructura arquitectònica gòtica sustentada sobre pilars de base quadrada i voltes de creueria; el finestral obert al mur de ponent, de grans dimensions, remata el discurs gotitzant. Desplaçant-nos cap a la zona presbiteral arribarem a un dels exercicis de pintura mural més extensos i millor conservats de la Val d’Aran; són une pintures del segle XVII on es representen diverses personalitats i exemplificacions bíbliques.
La culminació de la visita a Sant Andrèu de Salardú es produeix en arribar a l’absis central on es troba erigida la talla en majestat del Crist de Salardú, obra mestra del taller d’Erill-la-Vall. La talla mostra la imatge d’un Crist sofrent, amb la secció triangular de les cames i els trets característics de la iconologia religiosa romànica; la seva datació és del segle XII.

9 gener, 2015 0

Sant Estèue de Montcorbau

Tipus: Església
Segles: XV, XVIII
Estil arquitectònic: Romànic – Gòtic – Barroc
Població: Montcorbau
Municipi: Vielha e Mijaran

L’església de Sant Estèue, a pesar dels seus orígens, ha incorporat el llegat artístic que van deixar els períodes gòtic i barroc. Però la primera cosa que observa el visitant quan s’endinsa a l’interior de l’església és el sabor popular que desprèn l’edifici, posat de manifest, sobretot, en les pintures murals del segle XVIII que s’han conservat i que recentment han estat objecte de restauració.
Del període romànic queden, com a testimonis, el tram central de la nau i la pica baptismal. Ja al segle XV, l’església de Sant Estèue va experimentar la primera gran transformació, quan va incorporar un absis poligonal gòtic que va substituir l’original romànic. L’esplendor d’un absis gòtic es posa de manifest a l’interior de l’església, on mostra la seva estructuració arquitectònica a partir de nervadures elevades i elegants que surten de terra i es reuneixen a l’anell de la cúpula que cobreix l’espai absidal.
Posteriorment, durant el període barroc, als laterals de la nau es van incorporar cinc capelles que han donat lloc a l’aspecte actual de l’església; en aquestes capelles és on es narren diversos episodis bíblics representats pictòrica-ment i on es percep l’esperit popular que comentàvem al començament.
Continuant en el segle XVIII, s’hi afegeix la torre del campanar adossada a l’absis i s’hi incorpora el pòrtic d’entrada a l’església; a la façana d’aquest pòrtic trobem encastat un cippus romà i monograma de Crist.

9 gener, 2015 0

Sant Laurenç de Mont

Tipus: Església
Segles: XII, XVIII
Estil arquitectònic: Popular
Població: Mont
Municipi: Vielha e Mijaran

L’església de Sant Llorenç és una obra de dimensions reduïdes i rústega. És d’estil modern ja que va ser construïda sobre una església romànica, de la qual solament resta el portal.

Té una nau amb volta de canó, de l’època romànica i també en queda una pica baptismal i hi ha una creu processional del segle XVII.

El campanar és de torre quadrada.

9 gener, 2015 0

Sant Blai de Les

Tipus: Església
Segles: XII
Estil arquitectònic: Romànic
Població: Les
Municipi: Les

Trobem la petita església de Sant Blai darrere de era Baronia, un edifici noble del segle XVII, al poble de Lés. Les seves dimensions reduïdes, que inclouen un espai absidal de forma semicircular, semblen indicar que la capella actual devia formar part de l’encapçalament d’una construcció al seu moment més gran, o bé el resultat d’una reconstrucció a partir d’elements originals.
El mur de ponent –o pany de paret– que s’obre a partir d’un arc de mig punt, excedeix en amplària el cos de la capella i d’aquesta manera posa de mani-fest la possibilitat que l’edifici continués com una nau àmplia que, en un moment determinat, s’ensorrés, fos per l’acció de l’home o a conseqüència d’un desastre natural. També la presència de quatre finestres sense una aparent funcionalitat ha conduït a pensar en la possible existència d’una cripta, al seu moment.
Així, doncs, aquest edifici, situat al segle XII, presenta un aspecte molt cu-riós que planteja interrogants avui per avui difícils de contestar amb relació a l’estructuració arquitectònica i les funcions originàries.

9 gener, 2015 0

Sant Pèir de Gessa

Tipus: Església
Segles: XII, XVI, XVIII
Estil arquitectònic: Renaixentista, Barròc
Població: Gessa
Municipi: Naut Aran

L’esgésia de Sant Pere és de construcció moderna, del segle XVII. La base de la capella és romànica, del segle XII.

La porta nord de l’església és d’estil neoclàssic. El campanar, del segle XVII, és de torre quadrada, ample i poc alt, el qual s’aixeca aïllat al costat oest.

La planta és rectangular amb tres capelles laterals a ambdós costats. L’altar és barroc i conserva un peu d’altar romànic. L’església també conté una pila baptismal per immersió, romànica, molt rústega. Té un magnífic plafó pictòric del segle XVII.

9 gener, 2015 0

Sant Martin de Tours de Gausac

Tipus: Església
Segles: XIII, XV
Estil arquitectònic: Romànic – Gòtic
Població: Gausac
Municipi: Vielha e Mijaran

L’església de Sant Martin de Gausac és un dels millors exemplars d’arquitectdura gòtica aranesa, un estil artístic poc freqüent a la Vall d’Aran. Es manté articulada en una sola nau, amb la incorporació de capelles laterals i encapçalada per un absis poligonal.
A pesar de la inusual unitat estilística que ofereix l’església de Gausac, sí que s’hi evidencia una seqüencialitat constructiva que sembla arrenca de la darreria del segle XIII o del començament del XIV fins arribar a la plenitud formal gòtica del segle XV. Gràcies a la intervenció que s’hi va fer l’estiu del 2001, es confirma la presència d’elements constructius pertanyents a l’últim període romànic.
L’herència romànica també es manifesta a la pica baptismal; es tract d’un vas cilindriforme en el qual hi ha esculpit un discurs iconogràfic que la relaciona amb les piques baptismals de Casau i Escunhau. També d’època romànica és la pica d’aigua beneita encastada a l’interior de l’església, pròxima a la porta de sortida; la decoració d’aquesta pica es basa en elements vegetals (tiges, fulles), molt representativa de la resta de piques d’aigua beneita (Mont, Casau, Escunhau, Begós).
L’estructura arquitectònica de l’església se sosté a base de columnes de secció semicilíndrica des d’on arrenquen les voltes de creuaria que cobreixen l’edifici; seguint les directrius formals del gòtic, l’absis és de configuració poligo-nal. Per acabar, cal destacar el Crist esculpit al mur del nàrtex de l’entrada i que podria correspondre a un timpà de l’església romànica anterior.

9 gener, 2015 0

Sant Julian de Garòs

Tipus: Església
Segles: XV, XVI
Estil arquitectònic: Romànic – Barroc
Població: Garòs
Municipi: Naut Aran

L’esgésia parroquial de Sant Julian és d’origen romànic i va ser renovada en els segles XIV-XV.

El campanar de torre quadrada té 3 i 2 finestrals laterals als costats i cobertura piramidal.

Cal destacar la porta de forja renaixentista.

Aquesta església és d’una sola nau amb capelles laterals i absis de nervacions gòtiques unides per una nau central.

L’altar major és barroc del 1776 i conserva un CRist de tlla i una imatge gòtica de la Verge.

9 gener, 2015 0

Sant Pèir d’Escunhau

Tipus: Església
Segles: XI-XII, XV, XVII
Estil arquitectònic: Romànic – Gòtic
Població: Escunhau
Municipi: Vielha e Mijaran

Sobretot, trobem els atractius de l‘església de Sant Pèir en els testimonis arquitectònics i escultòrics que li queden del passat romànic: l’estructura de la nau, la portalada i la pica baptismal.
De l’estructura romànica de la nau només es conserva l’aparell de maçone-ria i la volta de mig punt.
La portalada de Sant Pèir d’Escunhau, l’element de més projecció artística junt amb la pica baptismal, s’estructura a partir de tres arcs en degradacíó i dues arquivoltes sostingudes per columnes. Al centre del timpà, hi ha esculpida la figura de Crist que, pels seus traços, s’identifica en els que perduren en els nàrtexs de Sant Miquèu de Vielha i Sant Martin de Gausac. La resta de la portalada és decorada amb diferents elements escultòrics com poden ser els capitells, amb representacions antropomòrfiques; l’escacat, un recurs decoratiu molt recurrent a les esglésies araneses; i una llinda que corona el cos arquitectònic de la portalada, composta per un monograma de Crist flanquejat per dues estrelles de vuit puntes encerclades.
La pica baptismal mostra esculpit un llenguatge iconogràfic que la vincula amb les piques baptismals de Gausac i, fins i tot, de Casau. Es tracta d’una ornamentació que alterna els motius vegetals i geomètrics amb representacions figuratives d’una marcada simbologia; el seu traçat és acusadament lineal i en podríem datar l’execució en el transcurs dels segles XII i XIII. Dintre del període gòtic, n’advertim la influència en l’estructura interior de l’església sustentada sobre nervadures i voltes de creuaria, així com a la finestra exterior oberta a l’encapçalament del mur de migdia.
Entre els segles XVII i XVIII s’adossa a l’església la torre campanar actual.

9 gener, 2015 0