Archiu Istoric Generau d'Aran

El Archiu Generau d’Aran (A.G. d’Aran) forma part de la Xarxa d’Arxius de la Generalitat de Catalunya. Les seves instal·lacions van ser inaugurades, el 7 de novembre de 1998, pel Molt Honorable Sr. Jordi Pujol. President de la Generalitat de Catalunya. El Conselh Generau d’Aran té delegada la seva gestió des de la seva creació.

El A.G. d’Aran ingressa reglamentàriament la documentació del Conselh Generau d’Aran, i mitjançant conveni, la d’altres institucions públiques i privades o bé la de persones físiques o jurídiques que volen cedir en dipòsit o donar els seus fons. El Arxiu ha de mantenir-los en bones condicions de conservació i ha de fer-los accessibles als usuaris, a través dels instruments de descripció, per a que esdevinguin un mitjà per a l’estudi i la difusió del patrimoni documental aranès. En els seus dipòsits es custodia més de mig quilòmetre de documentació del segle XIV fins al XXI.

Els fons documentals son accessibles on line a través de l’opció “Arxius en línea”: cercador de fons i documents dels Arxius Comarcals dins del web d’Arxius i Gestió Documental del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. http://cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/. També s’hi pot accedir de forma presencial amb els equipaments informàtics de l’Arxiu.

El Arxiu es troba en Çò d’Ademà, més coneguda com a Casa deth Senhor d’Arròs. L’edifici va ser construït per Francisco Ademà Subirà al voltant de l’any 1820. Consta d’una sala de consulta i atenció als usuaris; quatre sales de dipòsit amb armaris compactes, prestatges de paret i planeres; una sala de recepció i tria de documents i una sala de desinfecció.

Casa deth Senhor
Carrèr Major, s/n
25537 Arròs (Val d’Aran)
Tel./Fax 973 642 569
Email: acvallaran.cultura@gencat.cat
Web: http://cultura.gencat.cat/arxius/aga

12 gener, 2015 0

Museu eth Corrau, Bagergue

‘ETH CORRAU’ és una cosa única, una mostra i una exposició increïble de coses i objectes que defineixen una cultura, unes tradicions, un món laboral i una artesania ancestral.
A ‘ETH CORRAU’ hi ha coses interessants i exclusives, amb tota classe d’estris antics i objectes valuosos de fa centenars d’anys. Té un gran valor cultural i històric amb més de 2.500 peces exposades.
Si visiteu ‘ETH CORRAU’ sortireu convençuts que heu viscut fa cinc-cents anys.

Per a més informació i consulta d’horaris: 973 640193

12 gener, 2015 0

Musèu dera Nhèu,Unha

El Museu es compon de quatre seccions:

QUE ÉS LA NEU: Què és la neu?, Els vidres i cohesions de la neu, les allaus, glaciarisme, l’adaptació del món animal a la neu.

QUAN LA NEU ES VA PATIR: Una vall tancat per la neu, activitats durant l’hivern, una arquitectura adaptada, la vestimenta, llegendes i creences populars, refranyer popular.

ESPORTS DE NEU: Els inicis de l’esquí a la Vall d’Aran, diverses modalitats d’esports de neu, Aranesos olímpics, esports d’hivern i moda.

ESTACIONS D’ESQUÍ: Història de les estacions d’esquí del món, de Catalunya, i de la Val d’Aran. Audiovisual: Baqueira en l’espai i en el temps. Professions de neu.

ADREÇA: Carrer Santa Eulàlia ,17-19 UNHA

12 gener, 2015 0

Glèsia de Sant Joan d'Arties

Espai d´exposicions temporals

Adreça: Crta de Baqueira, s/n ARTIES
Telèfon: 973 64 18 15

Més informació:

MUSÈU DERA VAL D’ARAN
Carrer Major, 26 – Vielha
Tel. 973 641815
E-mail: info.museu@aran.org

12 gener, 2015 0

Ecomusèu Çò de Joanchiquet, Vilamòs

El Ecomusèu çò de Joanchiquet es troba al carrer major de Vilamòs, un dels pobles aranesos que millor ha conservat l’arquitectura tradicional de la Vall. Joanchiquet representa el prototip de casa tradicional aranesa anomenada “auviatge”. El ” auviatge” està format per un conjunt d’edificis- una casa, les bordes, el palomar i les porqueres. Aquets edificis s’estructuren al voltant d’un pati tancat on es troben també un hort ( casau) i un petit camp de fruiters (vergèr). A la restauració de la casa s’ha conservat el mobiliari i l’atmosfera que aquesta presentava a la fi del segle XX. Visitar Joanchiquet és viatjar cap al passat d’un país i descobrir el dia a dia de la seva història.

Més informació i reserves:

MUSÈU DERA VAL D’ARAN
Tel. 973 641815
E-mail: info.museu@aran.org

12 gener, 2015 0

Tor deth Generau Martinhon - Museu dera Val d'Aran, Vielha

La Torre del General Martinhon es una casa senyorial del segle XVII, situada al casc antic del poble de Vielha. Des des 1984, aquest monument acull la seu central del Musèu dera Val d’Aran. El musèu disposa de dues àrees diferenciades, la destinada a exposició permanent i l’àrea de funcionament intern. L’exposició permanent presenta una síntesí de l’història de la Val d’Aran, des de la prehistòria fins als nostres dies. Complementa la visita una col.lecció d’objectes etnològics a través dels quals es pot observar la vida dels aranesos abans.

Més informació:

MUSÈU DERA VAL D’ARAN
Carrer Major, 26 – Vielha
Tel. 973 641815
E-mail: info.museu@aran.org

12 gener, 2015 0

Sant Miquèu de Vilamòs

Tipus: Ermita
Segles: XI
Estil arquitectònic: Romànic llombard
Població: Vilamòs
Municipi: Vilamòs

Ermita del segle XI d’estil romànic llombard, a 15 min. a peu del poble de Vilamòs.

Es tracta d’una petita construcció romànica situada sobre en un promontori des del qual s’obtenen magnífiques vistes sobre la vall de la Garona, l’Artiga de Lin i el massís de l’Aneto.

Segons la tradició, havia existit en aquest lloc un poble, considerat com el més antic de la vall.
Té una única nau coberta amb volta de canó, sota una teulada a dues aigües, integrat per grans lloses. A l’est remata l’edifici un absis semicircular decorat amb arcuacions cegues de tipus llombard i un fris de dents de serra. Els seus murs conserven el revocat de calç original.

12 gener, 2015 0

Santa Maria de Vilamòs

Tipus: Església
Segles:XI-XII, XVIII
Estil arquitectònic: Romànic – Neoclàssic
Població: Vilamòs
Municipi: Vilamòs

L’església de Santa Maria de Vilamòs consta de planta basilical de tres naus; la nau central i la lateral sud són de volta de canó; la volta lateral nord és de quart d’esfera; tota l’estructura se sustenta sobre pilars circulars rematats en una imposta llisa. L’última intervenció restauradora va posar de manifest la configuració de la maçoneria interior de l’edifici on s’observa la disposició ordenada dels carreus, molt pròpia del període romànic.
Al centre del mur sud hi ha adossada la torre campanar de l’església. Junt amb el l’església de Bossòst, són els dos únics campanars romànics que es con-serven a la Vall d’Aran. La disposició d’obertures i elements decoratius del cam-panar de Vilamòs són plenament romànics tal com ho demostren els finestrals de mig punt adovellats i les lesenes que recorren el cos de la torre.
Ja en el període gòtic s’hi incorporà la capçalera absidal i es va substituir l’original romànica per un absis poligonal. La porta d’accés al temple, originàriament situada al mur sud, continua situada al mur de ponent i és de datació mo-derna (any 1816).
Un dels atractius artístics més interessants de l’església de Santa Maria de Vilamòs són les làpides funeràries romanes que continuen encastades en diferents àmbits murals; hi destaquen sobretot les que hi ha a la torre del campanar i que es poden observar des de l’exterior.

12 gener, 2015 0

Sant Fèlix de Vilac

Tipus: Església
Segles: XII, XIV, XIX
Estil arquitectònic: Romànic – Gòtic – Neoclàsic
Població: Vilac
Municipi: Vielha e Mijaran

L’església de Sant Fèlix delectarà la sensibilitat artística del visitant; ; la seva configuració arquitectònica ens advertirà del seu origen romànic a través de la planta basilical; en surt una estructura de tres naus (volta de canó a la central i de quart d’esfera a les laterals) amb les quatre arcades que separen les naus i els corresponents pilars circulars que les aguanten.
Però el millor referent arquitectònic i escultòric d’època romànica de Sant Fèlix és la portalada; és formada per quatre arcs de mig punt en degradació i protegits per una barbacana decorada amb el típic escacat (originari d’Aragó i Navarra). El timpà presenta un treball escultòric curiós amb la representació de la figura de Crist, coronat i entronitzat, i rodejat pel Tetramorf; un altre element destacable és la làpida (d’origen funerari) encastada a la part superior de la por-talada.
L’herència gòtica es manifesta en la construcció del campanar, la construc-ció del qual data de cap als segles XIV i XV; es conserva adossat al mur de ponent de l’església i la seva base podria denotar un cert origen defensiu.

9 gener, 2015 0

Sant Miquèu de Vielha

Tipus: Església
Segles: XIII-XV, XVIII
Estil arquitectònic: Romànic – Gòtic – Renaixentista
Població: Vielha
Municipi: Vielha e Mijaran

La primera cosa que crida l’atenció del visitant quan contempla l’exterior de l’església de Sant Miquèu és la imponent torre campanar (segle XVI), assentada sobre una portalada en nàrtex; observem la mateixa resolució arquitectònica a l’església de Sant Martin de Gausac.
La portalada, datada en el salt dels segles XIII i XIV, representa un fidel testimoni de l’evolució artística del llenguatge romànic cap a les primeres formes gòtiques (trobem el mateix referent a la portalada de l’església de Sant Estèue de Betrén); s’estructura a partir de cinc arcs en degradació en els qual s’escenifiquen diferents passatges bíblics, a partir d’elements escultòrics antropomòrfics.
Abans d’entrar a l’església, prestarem atenció a l’antic timpà que decorava la portalada original romànica i que actualment es conserva encastat al mur de ponent vora la porta d’entrada; hi veurem la típica representació de Crist Crucificat romànic, vestit amb túnica fins als genolls, en posició frontal i plana.
Una vegada dintre l’edifici religiós, hi destaca la pica baptismal, amb una iconografia de motius vegetals esculpida en relleu, molt comuna a les piques araneses del segle XIII.
Al fons de la nau, sobresurt el retaule que decora l’absis central, d’execució gòtica i atribuït al Mestre de Vielha. Però, sens dubte, la peça més emblemàtica que guarda l’església de Sant Miquèu és una talla romànica de Crist que formava part d’un conjunt escultòric, més ampli, producte de l’època més madura del taller d’Erill la Vall, i que representa una de les peces més paradigmàtiques de l’escultura romànica del segle XII.

9 gener, 2015 0