Respira natura en estat pur

N’hi ha prou amb travessar la porta de qualsevol establiment de la Val d’Aran per endinsar-se en la seva intensa natura, plagada de densos boscos de faigs, avets i roures i extensos prats verds banyats per les aigües dels seus rius i llacs.

Val d’Aran significa vall de valls. Una denominació marcada pel curs del riu Garona, les aigües i afluents del qual no només reguen la vall principal que vertebra, sinó també la resta de valls laterals que composen aquest bell racó del Pirineu. Malgrat formar part d’un país mediterrani, la seva orientació cap al nord i la seva altitud fan que la Val d’Aran gaudeixi d’un clima atlàntic i d’un alt índex de precipitacions que li permeten comptar amb ecosistemes únics per a espècies com l’os bru, una gran varietat de micro mamífers o els amenaçats cavilat y el trencalòs, a més d’una quantitat infinita d’arbres, arbustos i flors en molts casos molt poc freqüents a la península.

Capritxos botànics

Per als amants de la botànica la Val d’Aran és un autèntic paradís on poden gaudir d’algunes de les flors alpines més belles i difícils de trobar. Alguns exemples en són l’orquídia nigritela, que abunda a la zona de la vall de Mulheres, l’àrnica montana d’alt valor terapèutic que creix entorn al circ glaciar del Colomès, a més d’exòtiques flors carnívores com la drosera (en prats alpins) o la viola d’aigua (en els cursos d’aigua més nets). Però també hi ha espai per a comunitats vegetals microscòpiques que s’han localitzats en determinats llacs glaciars de l’entorn del Parc Nacional d’Aigüestortes i que són objecte de molts estudis científics.

A Artiga de Lin hi trobem una mostra dels impressionants avets, faigs o roures presents als boscos aranesos.

L’alt valor ecològic dels boscos aranesos es fa evident en les seves diferents varietats de molses i falgueres que requereixen nivells molt alts d’oxigen i de qualitat ambiental i que embelleixen a impressionants avets, faigs o roures. No cal oblidar, que els avetars d’aquesta comarca de esta comarca són els més importants d’Espanya i que les fagedes ocupen l’extensió més gran de Cataluña.

Diferents varietats de molses i falgueres que requereixen nivells molt alts d’oxígen i de qualitat ambiental posen de manifest l’alt valor ecològic dels boscos aranesos i embelleixen encara més els impressionants avets (Abies alba), faigs (Fagus sylvatica) roures (Quercus robur) que acompanyen l’interminable fluir de les aigües dels rius de la vall. El grau d’humitat i les característiques geomorfològiques permeten també que als seus boscos ens pugui sorprendre sovint la presència d’un arbust tan bell com amenaçat, com és el popular boix grèvol, el consum de qual per decorar les festes nadalenques, va comportar que s’hagués de protegir en totes les regions alpines.

Entre papallones i trencalòs

Els insectes tenen un paper clau en el ric ecosistema de la vall, no solament per ser font d’aliment per a d’altres espècies, sinó pel seu paper de descomponedor en el subsòl i en molts casos per la seva bellesa. Juntament a u gran nombre de precioses papallones, destaca la presència d’un insecte conegut com a rosalia alpina que realitza la posta sobre els vells troncs de faigs tan abundants a la Val d’Aran. També entre els rèptils s’hi troben algunes espècies que mostren la gran biodiversitat de l’Aran, com el llangardaix aranès o el tritó pirenaic, que habita a les gèlides aigües de les parts més altes dels rius.

Però si hi ha una experiència única a la Val d’Aran és la de mirar cap amunt i admirar el vol en cercles en plena carretera de pujada cap a Arres amb el que ens pot sorprendre un dels habitants més amenaçats d’aquesta de zona, el trencalòs. Aquí esta rapaç troba llocs al seu gust com són els prats subalpins i les parets escarpades del mig i baix Aran, a l’entorn de les mines Victòria i les Margalida, les aigües ferruginoses (amb gran contingut de ferro), i les zones amb abundància de cabres i cérvols. El seu espectacular vol permet veure amb facilitat l’intens color taronja del seu pit, que aconsegueix al banyar les seves plomes en aquelles aigües tenyides pels metalls. El panorama aeri no acaba con el trencalòs, altres grans rapaces, com la majestuosa àguila real, els temporals milans negres, el milà real o el l’aufrany formen també part d’aquest paratge i observar els seus vols circulars a la recerca de preses o carronya és una vivència indubtablement incomparable.

Més difícil resulta observar al veloç astor desafiant les branques dels arbres en el seu àgil vol entre els boscos de la vall, o a la perdiu amagada entre els frescos avets. També cal molta paciència i uns bons prismàtics si es vol veure el mític i amenaçat pigot garser mitjà amb els seus color i característic soroll en perforar els arbres. Qualsevol activitat de senderisme a la Val d’Aran és també una experiència acústica no només per als amants de l’ornitologia sinó per a qualsevol, gràcies als cants de les moltes petites aus forestals que es concentren en els deus boscos.

Espècies úniques tot l’any

Si visites la vall a l’estiu et podrà sorprendre alguna coqueta marmota que t’observa darrera d’alguna roca.

A la Val d’Aran cada estació de l’any té el seu encant i es poden observar espècies de flora i fauna diferents, segons les migracions de les aus, les hibernacions d’alguns mamífers o la floració de les plantes. Si visites la vall et podrà sorprendre alguna coqueta marmota que t’observa darrera d’alguna roca als prats alpins, mentre que a la matinera primavera hi pots descobrir la presència de nombrosos mamífers mitjançant les seves petjades a les darreres neus. A la tardor, enmig d’arbres i plantes de bells colors grocs, marrons i violacis, se’ns pot creuar alguna manada de grans mascles de cérvol roig amb les seves banyes desenvolupades al màxim i en plena brama (període de zel). I, a l’època hivernal podem tenir la immensa sort d’observar el pas de la amenaçadíssima perdiu blanca des del més alt dels telecadires de Baqueira, Beret o Bonaigua.

Contacta amb un guia especialitzat

El més aconsellable és dur a terme excursions o sortides acompanyats d’algun dels guies especialitzats de la Vall, que t’oferiran l’itinerari que més s’adapti a les teves condicions físiques, gustos i exigències, i que et facilitaran el material més adequat, com prismàtics o tele-objectius, que t’indicaran on i quan observar a cada espècie i en definitiva t’ajudaran a treure el màxim partit al recorregut.

.

Fauna

ÓS Bru

De tot el Pirineu central, els boscos del Baish Aran són el lloc preferit d’aquest plantígrad. En ocasions poden trobar-se les seves enormes petjades a les darreres neus primaverals o esgarrapades amb les seves cinc urpes marcades en algun arbre. Aquesta espècie protegida s’alimenta de baies silvestres, peixos, carronya i rarament caça peces grans.

Pigot Garser Mitjà

Els boscos caducifolis aranesos són l’hàbitat favorit d’aquesta curiosa espècie que és una de les més amenaçades de la família dels pigots. Són pocs els llocs de la Península Ibérica que ofereixen la possibilitat d’observar aquesta au. Fa els seus nius en troncs d’arbres vells, els quals omple de nombrosos forats i també als arbres propers per confondre els seus depredadors. El seu pintoresc “barret” vermell a la coroneta del cap el distingeix d’altres parents.

Capgrossos

A la primavera, les aigües que embassen els camins després del desgel i amb les pluges d’abril formen l’hàbitat ideal per que les larves d’alguns amfibis i rèptils es desenvolupin i apareguin els capgrossos. Quan duguis a terme un itinerari pels senders de la Vall convé que prestis molta atenció als bassals que apareixen pel camí, perquè allà hi podràs veure fàcilment capgrossos de salamandra comú o de l’escàs i amenaçat tritó pirenaic.

Flora

Hepàtiques

L’hepàtica nobilis floreix aviat pel març i viu sempre en llocs ombrívols, des dels boscos montans fins els 2500 metres d’altitud, les seves flors poden ser blanques o liles i des de l’antigor se li atribueixen propietats curatives per a dolències hepàtiques.

Narcisos

Plantes ranunculàcies, les flors grogues de les quals són les primeres que apareixen el març en els camins i en parets dels seus marges, arribant a formar bellíssims tapissos quan encara no hi ha floració i els arbres caducifolis a penes tenen els primers brots.

Fàrfara o pota de cavall

La Tussilago farfara és fàcil d’identificar entre moltes espècies semblants, per la seva tija carnosa i rogenca. Només floreix en començar la primavera, en llocs humits i marges de camins, fins i tot remenats, i es diu que la infusió de les seves flors i fulles és un bon remei per a la tos.