Aquest és un dels bonics poblets que esquitxen les vessants de la Val d’Aran. En un replà a la vessant assolellada del vall, les seves poques cases es disposen al voltant d’una gran plaça presidida a ponent per la seva església parroquial romànica, dedicada a Sant Pèir, modificada en època moderna. Betlán és també conegut pel gegant Mandrónius que segons conta la llegenda va lluitar contra els romans que van envair el vall fins que en una d’aquestes batalles va ser vençut i mort.
A Betlán també es conta una altra llegenda. Segons aquesta, en un estiu molt calorós i sec, que cremava pastures i terres de cultiu, el poble va suplicar la intercessió divina perquè plogués. Finalment, el dia 5 d’agost va caure una gran nevada que va proporcionar l’aigua tan desitjada. A més de la neu, va descendir del cel la imatge de la Verge de les Neus que des de llavors es venera al poble.