Tipus: Església
Segles: XI-XII, XV, XVII
Estil arquitectònic: Romànic – Gòtic
Població: Escunhau
Municipi: Vielha e Mijaran
Sobretot, trobem els atractius de l‘església de Sant Pèir en els testimonis arquitectònics i escultòrics que li queden del passat romànic: l’estructura de la nau, la portalada i la pica baptismal.
De l’estructura romànica de la nau només es conserva l’aparell de maçone-ria i la volta de mig punt.
La portalada de Sant Pèir d’Escunhau, l’element de més projecció artística junt amb la pica baptismal, s’estructura a partir de tres arcs en degradacíó i dues arquivoltes sostingudes per columnes. Al centre del timpà, hi ha esculpida la figura de Crist que, pels seus traços, s’identifica en els que perduren en els nàrtexs de Sant Miquèu de Vielha i Sant Martin de Gausac. La resta de la portalada és decorada amb diferents elements escultòrics com poden ser els capitells, amb representacions antropomòrfiques; l’escacat, un recurs decoratiu molt recurrent a les esglésies araneses; i una llinda que corona el cos arquitectònic de la portalada, composta per un monograma de Crist flanquejat per dues estrelles de vuit puntes encerclades.
La pica baptismal mostra esculpit un llenguatge iconogràfic que la vincula amb les piques baptismals de Gausac i, fins i tot, de Casau. Es tracta d’una ornamentació que alterna els motius vegetals i geomètrics amb representacions figuratives d’una marcada simbologia; el seu traçat és acusadament lineal i en podríem datar l’execució en el transcurs dels segles XII i XIII. Dintre del període gòtic, n’advertim la influència en l’estructura interior de l’església sustentada sobre nervadures i voltes de creuaria, així com a la finestra exterior oberta a l’encapçalament del mur de migdia.
Entre els segles XVII i XVIII s’adossa a l’església la torre campanar actual.
