Arrò

Aquesta població de només mig centenar d’habitants, és una de les més petites de la Vall. Compra amb l’església romànica de de Sant Martí, dedicadaal seu patró, l’antiguetat de la qual es manifesta en el deteriorat estat de la seva façana, que a diferència de les esglésies parroquials dels seus pobles veïns, aquesta no ha aconseguit aguantar les inclemències de la dura climatologia d’alta muntanya. Explica la llegenda que Sant Martí passà pels seus carrers tranquil·lament, on es trobà amb un pidolaire en estat deplorable . El pobre estava a punt de morir de fred en ple mes de novembre i Sant Martí se’n compadí i li donà la meitat de la seva capa per tal que pogués resguardar-se. Però en realitat el pidolaire era el dimoni que, amb la inteció que el sant morís de fred, enginyà aquest pla per quedar-se amb les seves vestimentes sense que se n’adonés. Malgrat tot, finalment no ho aconseguí perquè en aquell precís instant aparegué el sol ai amb els seus rajos començà a escalfar i ja no li fou necessari l’abric per prosseguir amb la marxa.

Aquest petit poble compta amb l’església de Sant Martí, d’origen romànic, tot i que ampliada en època moderna. Conserva a l’interior alguns fragments de pintures murals renaixentistes, amb escenes relacionades amb la vida i els miracles llegendaris atribuïts al patró de l’església, Sant Martí de Tours, un sant molt popular a tota l’Europa occidental. La llegenda més famosa explica que Martí, un soldat romà, va trobar al costat de la porta de la ciutat un captaire tremolant de fred. El sant se’n va apiadar i amb l’espasa va partir la seva capa i li va donar la meitat perquè s’abrigués. Aquest fet va canviar la seva vida, convertint-se posteriorment en bisbe de Tours. Així, tocat amb la mitra de bisbe, el veiem representat a Arró.

Es pot accedir a Arró per una petita carretera o bé caminant a través de senders històrics, que el connecten amb Es Bòrdes, Vilamòs o Era Bordeta.